Tortosa és una ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre. És a més seu del bisbat de Tortosa i constitueix un important centre agrícola, comercial i industrial. El municipi el formen la ciutat de Tortosa i les localitats de Jesús, Campredó, Bítem (aquestes tres constituïdes en entitats municipals descentralitzades), els Reguers i Vinallop. La ciutat de Tortosa és a la vall baixa del riu Ebre que la travessa. 2.049,30 hectàrees formen part del Parc Natural dels Ports, de les quals 73,01 pertanyen a la RNP de les Fagedes dels Ports.
Tortosa va ser possiblement la ciutat d’Hibera, capital del territori ibèric de la Ilercavònia. És molt probable que l’assentament principal estigués al turó que actualment ocupa el Castell de la Suda. Va ser Dertosa sota l’imperi romà, ocupada al 714 pels musulmans, que en 945 van construir per ordre d’Abd-ar-Rahman III una drassana tocant a l’Ebre, emmurallada i amb disset torres.[5] El 1035 Turtusha es va convertir en la capital d’un regne de taifa (el 2005 es van redescobrir els antics banys àrabs al barri de Sant Jaume). Una altra etapa d’esplendor va ser durant l’edat mitjana cristiana (després de la conquesta pel comte Ramon Berenguer IV l’any 1148)[6] Des de la conquesta cristiana de Tortosa, la ciutat és el principal nucli urbà costaner del Regne d’Aragó fins que, l’any 1244, Jaume I el Conquistador va delimitar la frontera catalano-aragonesa, passant Tortosa i el territòri del marquesat i el marquesat de Lleida a formar part del Principat de Catalunya. Durant el Renaixement, Tortosa torna a viure una etapa de creixement econòmic que contrasta amb la pèrdua de pes de Catalunya després de 10 anys de guerra civil (1462-1472). De fet, des de fa uns anys Tortosa celebra unes jornades de recreacions històriques, la Festa del Renaixement (Festa del Renaixement).
Durant el renaixement la ciutat es defensava amb els trasts de Tortosa[7] i posteriorment amb la coronela de Tortosa.[8]
Abans de la Guerra dels Segadors, l’escut de la ciutat de Tortosa estava format únicament per una Torre amb una porta, dues finestres i quatre merlets, en plata.[9] Durant la Guerra dels Segadors la ciutat es va mostrar fidel a Catalunya. El 22 de juliol de 1640, s’afusellaven els patriotes tortosins que secundaren el crit de rebel·lió que es llançava des de Barcelona pel juny del mateix any i que foren traïts per les autoritats eclesiàstiques i les classes dirigents. Després de la Guerra dels Segadors, Felip IV va afegir a l’escut de Tortosa la doble titulació de “Fidelísima et exemplaris cívitas Dertusae” i a més va coronar la torre i li va afegir unes palmes. Així començaven els intents de la monarquia d’ocultar la història real de la ciutat durant la Guerra dels Segadors.Francesc Mestre i Noé, tortosí il·lustre, va defensar tota la seua vida el veritable escut de la ciutat de Tortosa, defensa que li va valdre l’acusació de Lesa pàtria i el tancament del seu setmanari La Veu de Tortosa. Finalment, al 1934, durant la Segona República, s’accepta i es formalitza per l’ajuntament el veritable escut sense els títols imposats ni les palmes i la corona.
Durant la Guerra de Successió Espanyola, Josep de Nebot i Font prengué Tortosa el setembre de 1705,[10] i la ciutat va donar l’obediència a Carles III. El juny de 1708, en l’any següent de la batalla d’Almansa i l’ocupació de Lleida, les tropes victorioses de l’exèrcit borbònic posaren setge a Tortosa amb vint-i-vuit mil efectius, comandats pel duc d’Orleans. El comte Lescheraine dirigia la defensa, formada per uns cinc mil combatents, un miler dels quals de la milícia gremial urbana, la Coronela. Després de diverses setmanes d’atacs incessants al sector de Remolins, el 10 de juliol de 1708 la plaça va capitular i Tortosa va donar l’obediència a Felip V. En el moment en què la guarnició aliada va abandonar la ciutat, els civils que s’havien significat en la defensa van ser durament represaliats per les forces borbòniques.[11]
Els francesos la van ocupar el gener de 1811, fet que va quedar gravat a l’Arc de Triomf de París junt amb altres ciutats conquerides, i restà alliberada el maig de 1814 amb la fi de la Guerra de la Independencia d’Espanya. Durant el segle XIX Tortosa es va configurar com un important nucli carlista, encara que sota domini de les tropes liberals. El ressorgiment iniciat durant les primeres dècades del segle XX es va truncar a causa de la Guerra Civil Espanyola, quan la ciutat va quedar pràcticament destruïda pels bombardejos franquistes (1937-1939). La reconstrucció va ser llarga i difícil.